Archivo de la categoría Información General

ASAJA reiterem que els diners de la sanció del Tribunal de la Competència a les indústries lleteres retornin a tots els ramaders afectats

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA i Josep Ribas, president de la sectorial de la Llet volem puntualitzar sobre la sanció a les indústries lleteres. ASAJA va ser l’organització agrària que vam denunciar a l’Autoritat Catalana de la Competència a les indústries lleteres pels baixos preus i el pacte que feien entre el gremi. El 2014 la Comissió Nacional de Mercats i la Competència posa una multa de 88 milions d’euros a 15 indústries lleteres i dues associacions sectorials per una infracció greu continuada des del menys l’any 2000 fins al 2013 inclòs. No dues com es diu i Pascual va ser menys multada per no haver participat fins que va entrar al gremi.

ASAJA després d’haver aconseguit la sanció ja vam posar-nos en contacte amb el president de la CNMC, amb la Ministra, a la reunió de la sectorial de la Llet de la Conselleria d’Agricultura reclamant que els diners retornin al sector. Vam tenir el recolzament del Departament d’Agricultura davant del Ministeri i el Director General, Sr. Vila és va comprometre a donar suport a aquesta proposta. La resposta d’aleshores del ministeri a la Conselleria i recorda que és la normativa la que ha d’establir de revertir al sector els imports de les sancions, raó per la qual caldria abordar un canvi de normativa.

ASAJA seguirem treballant perquè els diners retornin a tots els que produïen a Catalunya en aquell període que va generar la sanció. Demanem que un Decret del Ministre d’Agricultura faci possible aquest retorn de diners que aniran a Hisenda.

Granollers, 10 d’agost de 2018

 ASAJA:          Rosa Pruna: 639391403

                        Josep Ribas: 648226257

BALANÇ DE LA COLLITA 2018: Collita de cereals irregular, es preveia una gran collita

20180807_114109Les pluges de la primavera ens han portat moltes males herbes i fongs en els camps de conreu, a més la manca de sol al mes de maig ens han donat una gran baixada del pes específic en molts llocs. El gra buit ha fet que els rendiments siguin més irregulars.

A Lleida s’han recollit a moltes zones uns 1500 kg/ha de menys del que s’esperava, a la comarca de la Segarra i al Solsonès han tingut un millor comportament. En canvi a les comarques de Barcelona han estat més desigual. A la comarca del Bages ha estat amb rendiment rècord amb 9.000 kg/ha, en canvi a la comarca de l’Anoia hi ha llocs amb rendiments de 9.000 kg/ha i llocs de 3.000 kg/ha.

 

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

Blat

94.660

95.448

83.858

90.713

281.963

372.856

288.342

366.468

Ordi

177.558

178.676

182.823

175.077

477.811

691.782

634.699

697.290

Civada

9.897

8.637

8.219

8.507

18.202

17.172

18.167

21.030

TOTAL

777.976

1.081.810

941.208

1.084.788

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants. Tampoc hem posat el blat de moro ja que en aquestes dates encara no s’ha recol·lectat

 

A Osona, terra de cereal les pluges, calamarsades i fongs han fet baixar les expectatives. Al Vallès principalment l’Oriental, la mitjana de rendiment ha estat de 4.500 kg/ha pel blat i 3.000 per l’ordi.

A Girona hi ha hagut poc rendiment i a Tarragona millor que l’any passat, ja que les pluges van ser mes escasses i no van fer el mal que han fet aquí.

En resum, a Catalunya hem tingut un increment de collita del 15,25% respecte a l’any passat, però no la gran collita que es preveia a mitja temporada.

 

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Barcelona Tarragona Lleida Girona Barcelona Tarragona Lleida Girona
Blat

23.080

5.600

50.250

11.783

91.570

18.208

220.440

36.250

Ordi

35.800

13.207

108.000

18.070

123.500

35.300

484.300

54.190

Civada

2.000

382

2.700

3.425

5.400

730

8.100

6.800

Blat de moro

100

122

30.000

5.820

—–

1.068

270.000

 

Preu dels cereals (en €/tona)

CONREU JUL 2013 JUL 2014 JUL 2015 JUL 2016 JUL 2017 JUL 2018 Diferència en %
Blat

180

190

202

167

184

193

4,89

Ordi

162

174

190

155

167

180

7,78

Blat de moro

225

180

204

180

180

186

3,33

 

 

A nivell d’Estat la collita ha estat bona, a més venien d’una campanya desastrosa i ha tingut un 53% més que el 2017, amb una collita de 23,8 milions de tones.

En el conjunt de la Unió Europea per contra, la sequera, la manca de pluges tant generalitzades ha fet que a Alemanya, gran productora Dinamarca, Regne Unit han baixar les produccions un 8% menys que el 2017 en el conjunt de la Unió Europea amb una producció de 273,8 milions de tones.

 

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

FERTILITZANT ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014 ANY 2015 ANY 2016 ANY2017 ANY 2018
15-15-15

41,94

53,00

45,14

42,90

42,38

44,40

39,48

38,17

Urea

42,83

49,20

45,81

43,55

39,57

39,54

33,59

33,77

Sulfat potàssic

75,44

67,18

64,90

57,22

57,78

62,91

53,83

53,23

Gas-oil B

72,25

77,05

73,72

72,00

59,32

51,90

56,21 59,80

 

 

EL SECTOR RAMADER

 

PREU JULIOL 2018 JULIOL2017 JULIOL2016 JULIOL2015 JULIOL2014 JULIOL2013 JULIOL2012
Kg carn vacu

3,78

3,82

3,77

3,67

3,89

4,06

3,63

Kg carn porc

1,71

1,92

1,81

1,72

1,46

1,48

1,81

Kg carn oví

7,90

8,10

7,20

8,20

6,65

8,35

6,05

Kg carn conill

1,75

1,66

1,72

1,40

1,14

2,05

1,80

Pollastre groc

1,16

1,43

1,31

1,38

1,90

1,32

1,24

Preu de la llet

0,310

0,306

0,287

0,308

0,344

0,333

0,312

 

 

PETICIONS D’ASAJA:

 

En el moment de fer aquest balanç tenim tres peticions urgents i de molta importància per la supervivència del sector:

  1. La fauna cinegètica ens està comportant unes pèrdues milionàries, especialment a les zones del Prepirineu amb danys a les pastures, trencaments als tancats elèctrics, destrossa de conreus i el perill de transmissió de malalties Des d’ASAJA portem més de 15 anys denunciant i ara diem prou, des del Departament d’Agricultura, el Departament de Territori i la Diputació han de treballar conjuntament per reconduir aquesta situació.
  2. Etiquetatge dels productes làctics. Establir l’obligació del etiquetatge dels productes làctics, es a dir en el Bric que se pugui veure l’origen de la llet, de  on s’ha produït i a on s’ha envasat. Els consumidors volen i han de saber de on provenen, es una mesura aprovada pel Parlament Europeu per garantir la supervivència del sector.
  3. Que es retorni al sector productor lleter la multa que va posar el Tribunal de la Competència degut als baixos preus que pagava la industria.

 

Barcelona, 7 d’agost de 2018

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya felicita i valora al Ministre Luís Planas per escoltar les nostres demandes de l’etiquetatge dels làctics.

Quan va arribar el nou Ministre d’Agricultura, ASAJA li vam fer arribar les nostres peticions del sector lleter amb caràcter urgent, l’etiquetatge de l’origen de la llet i també per demanar el retorn dels diners de la sanció que va posar Competència a les indústries lleteres.

L’etiquetatge obligatori de l’origen de la llet i dels productes làctics, ha dit el Ministre que es una pràctica honesta de cara al consumidor, en referència a l’esborrany de real decret que obligarà a etiquetar l’origen de la llet, aquesta mesura ha estat implantada a molts països de la Unió Europea.

Sobre la Comissió Nacional del Mercat i la Competència ha estat clar i contundent, ells fan el seu paper i nosaltres el nostre, defensar el sector. Des d’SAJA veiem ganes per fer un bon treball per un sector que te preus ruïnosos i un descens del consum. Ara esperem els resultats i que els diners de la multa de competència a les indústries retornin al sector, son 88 milions.

 

Granollers, 19 de juliol de 2018

BALANÇ DE LA COLLITA: 2017 UNA COLLITA DE CEREAL IRREGULAR. UN 20% MENYS QUE EL 2016

20170803_120301El balanç de la collita del cereal d’aquest any no ha sigut el que esperàvem, a l’abril les pluges ens van donar l’esperança de que la collita seria molt bona, era l’hora d’omplir, però van passar dues coses ben diferenciades i en poc temps. A últims d’abril unes glaçades tardanes han malmès la collita a zones d’Osona, Ripollès, Berguedà i Catalunya Central, l’ordi i el blat va quedar negre on li va tocar el fred, en aquests llocs poca collita. L’altra factor advers important va ser una calor avançada de maig amb uns 35º C a molts llocs va sobtar la collita deixant el gra migrat especialment el fet tardà. En resum, un 20 % menys de collita respecte a l’any passat.

Els rendiments molt desiguals a totes les comarques van d’un 15% a un 25% menys. Al Vallès Oriental, Occidental i Osona, però al secà de Lleida com Tarragona i Catalunya central poden arribar a un 30%, menys Girona la calor sobtada ha donat una baixa collita. El mateix que amb el blat de moro, la sequera minvarà la collita.

 A nivell d’estat, la collita s’ha reduït un 30%, quan Castella Lleó un 59% la sequera ha sigut molt forta, la collita ha sigut d’uns 13 milions de quilos. Europa la collita es de 285 milions de tones ha baixat un 5,5% el 2016, 310 milions de tones. Ha sigut la sequera que te el sud d’Europa i també Ucraïna, a França ha tingut bona collita. A nivell mundial, la collita ha sigut molt bona. Sols a Europa ha baixat, s’han collit 2.593 milions de tones, el 0,6 % menys respecte el 2016. El mercat mundial no preveu gaires canvis amb els preus (el preu del dolar es baix). Just quan ha començat la collita, han baixat els preus dels cereals que feia uns mesos que havien anat pujant, però el que es pensava poder guanyar per la pèrdua a poder guanyar per la pèrdua de quilos guanyar-ho per el preu.

 

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Any 2014 2015 2016 2017 2014 2015 2016 2017

Blat

93.729

94.660

94.301

93.791

346.114

281.963

372.856

307.726

Ordi

183.632

177.558

176.395

179.302

574.907

477.811

691.782

593.802

Civada

10.030

9.897

10.177

11.315

19.510

18.202

17.172

21.008

Blat de moro

38.147

41.223

39.295

41.410

404.088

362.321

400.581

300.000

TOTAL

1.344.619

1.140.297

1.482.391

1.222.536

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants

 

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

CONREU SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓ (tones)
Barcelona Tarragona Lleida Girona Barcelona Tarragona Lleida Girona
Blat

24.930

6.861

50.550

11.450

86.924

24.052

154.600

42.150

Ordi

37.000

14.552

108.000

19.750

136.000

50.252

343.500

64.050

Civada

2.000

1.815

3.000

4.500

2.633

4.175

5.700

8.500

Blat de moro

200

110

34.000

7.100

—–

990

330.000

81.000

  

Preu dels cereals (en €/tona)

CONREU JUL 2011 JUL 2012 JUL 2013 JUL 2014 JUL 2015 JUL 2016 JUL 2017 Diferència en %
Blat

217

270

180

190

202

167

184

10,18%

Ordi

212

245

162

174

190

155

167

7,74%

Blat de moro

264

270

225

180

204

180

180

0

 

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

FERTILITZANT ANY 2010 ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014 ANY 2015 ANY 2016 ANY

2017

15-15-15

36.61

41.94

53.00

45.14

42.90

42.38

44,40

39.48

Urea

35.54

42.83

49.20

45.81

43.55

39.57

39.54

33.59

Sulfat potàssic

99.00

75.44

67.18

64.90

57.22

57.78

62.91

53.83

Gas-oil B

59,45

72,25

77,05

73,72

72,00

59,32

51,90

56,21

 

EL SECTOR RAMADER

 

PREU JULIOL

2017

JULIOL

2016

JULIOL

2015

JULIOL

2014

JULIOL

2013

JULIOL

2012

JULIOL

2011

Kg carn vacu

3.82

3.77

3.67

3.89

4.06

3.63

3.46

Kg carn porc

1.92

1.81

1.72

1.46

1.48

1.81

1.73

Kg carn oví

8.10

7.20

8.20

6.65

8.35

6.05

6.75

Kg carn conill

1.66

1.72

1.40

1.14

2.05

1.80

1.90

Pollastre groc

1.43

1.31

1.38

1.90

1.32

1.24

1.29

Preu de la llet

0,306

0,287

0,308

0,344

0,333

0,312

0,322

 

Des d’ASAJA si que volem fer una crida a l’administració especialment el departament d’Agricultura, la lentitud mata, la tecnocràcia no s’acaben fent les coses que importen, cada vegada mes traves, tenint tants que ens administren que ja ens perdem molts càrrecs però lleis que no tiren endavant. Lleis que no sabem perquè ens serviran, mentre tenim temes com el lleter enquistat, la llei de caça que no arriba mentre els senglars i cabirols segueixen menjant les pastures que ningú indemnitza quan tenim eines per poder solucionar-ho.

Barcelona, 3 d’agost de 2017

El 2016 ha presentat bones produccions, preus baixos al productor, manteniment del veto rus i increment de la burocràcia

D’aquest 2016 que acabem de deixar, la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha destacat tres aspectes a l’hora de fer balanç:

·    Per a l’agricultura, en general, i per als cereals, en concret, uns preus desmotivadors.

·    En la ramaderia, hi ha hagut el greu manteniment del veto rus.

·    Increment general de la burocràcia i lentitud de les diferents administracions.

Rosa Pruna ha explicat que el 2016 ha estat un any de molt bones produccions (exceptuant els llegums) i preus baixos, que han fet que la renda real quedi baixa. Així, aquestes bones produccions han ajudat a que la renda agrària quedi en un 4,3% segons Eurostat, i en un 5,1% segons el Ministeri d’Agricultura

A la Unió Europea (UE) la renda ha baixat un 2% degut al veto rus, la llet i el porcí. Destaquen les pèrdues d’un 25% a Dinamarca, d’un 15% a França, d’un 12% a Bèlgica, d’un 10,7% a Itàlia, i un 7% a Alemanya (es a dir als països que més exportaven a Rússia). En canvi, puja la renda al Regne Unit, a Luxemburg, i a Espanya.

 

Producte 2013 2014 2015 2016 Dif. 2016 – 2015 %
Blat

205

200

187

173,48

-3,74

Ordi

180

182

179

163,78

-9,49

Blat de moro

185

170

171

176,56

2,92

Oli d’oliva

2,30

2,52

3,55

3,50

-1,41

Raïm

0,389

0,29

0,33

0,40

21,21

Poma Golden

0,45

0,28

0,40

0,33

-17,50

Pera blanquilla

0,63

0,53

0,53

0,50

-5,66

Llet

0,37

0,35

0,31

0,29

-6,45

Porc

1,72

1,46

1,32

1,56

18,18

vedella

4,33

3,95

3,83

3,96

3,39

Xai (kg canal)

5,30

7,11

7,80

9,20

17,95

Conill (kg viu)

—-

—-

1,68

1,68

0

Ous  XL

1,04

1,07

0,94

1,23

30,85

 

A Catalunya els millors comportaments de preus a l’agricultura han estat a l’oli, el raïm i els llegums. En ramaderia, el porcí ha remuntat gràcies a les bones estructures, mentre que el xai, els ous i la vedella amb estat estables. Per la seva part, baixades i pèrdues repetides en el sector del cereal i el lleter que aguanta per no tancar portant anys de pèrdues i aquest 2016 sense cap ajuda per un sector que està tocat de mort. A nivell estatal han tancat 5.000 explotacions lleteres, a Catalunya sols en queden unes 600 de les 6.500 que teníem al 1986.

 

  2013 2014 2015 2016 Dif. 2016 – 2015 %

Pinso vedells

23,19

22,74

22,43

22,37

-0,27

Pinso porc

26,02

24,99

25,51

25,50

-0,04

Palla cereal

5,44

4,32

5,47

5,56

1,64

Gasoil

0,8697

0,8410

0,6322

0,667

5,50

Sulfat amònic

27,76

25,25

24,79

25,42

2,54

Superfosfat

25,95

25,76

25,70

26,47

2,99

Sulfat potàssic

62,91

58,37

55,59

56,61

1,83

Peó fix (€/dia)

48,92

48,92

49,31

49,31

0

 

PROPOSTES I DEMANDES PER AL 2017

-El sector necessita que es tirin endavant temes importants com el de la fauna salvatge i la nova llei de caça. No es dona resposta a les grans pèrdues als sectors agrícola i ramader pels danys causats per la fauna, especialment porcs senglars i cabirols, amb accidents greus per la manca de resposta per part de l’Administració, que té molt bones intencions però no dona cap solució.En aquest apartat, les pèrdues del 2016 se xifren en 300.000 euros.

-És necessari i urgent per al sector lleter una normativa o Decret que obligui a saber l’origen d’on es produeix la llet. França o Itàlia han aprovat una normativa al respecte, i la ministra espanyola, Isabel García Tejerina, diu que també ho vol fer. A Catalunya, des d’ASAJA porten 2 anys amb aquesta demanda.

-ASAJA ha reclamat que en els pressupostos catalans hi hagi una partida especifica de suport a la fruita dolça.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA: 639 39 14 03

 

Granollers, 11 de gener de 2017

L’Associació Femenina del Medi Rural, pionera en defensar el paper de les dones agràries i rurals, realitza una jornada a Barcelona pels 30 anys

Trenta anys després de la seva creació el 13 de desembre de 1986, l’l’Associació Femenina del Medi Rural ha realitzat a l’Hotel Majestic de Barcelona una jornada per commemorar aquesta efemèride, a la qual han assistit més de 200 persones, moltes d’elles dones que estan des dels inicis a l’entitat.  DSCN1183

Tothom que ha intervingut ha coincidit en destacar el caire pioner d’aquesta associació en la defensa del paper de les dones agràries i rurals de Catalunya, tant a casa nostra com a nivell estatal i europeu. A més, ha estat un acte per a la nostàlgia on s’han recordat els difícils inicis i el llarg camí que van començar a recórrer per aconseguir drets i igualtats que no tenien i donar-les visibilitat.

La jornada ha estat presentada i conduïda pel periodista de Ràdio 4, Joan Albert Argerich. La benvinguda ha anat a càrrec de la que va ser presidenta durant els primers 25 anys i que és l’actual presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna. i la secretària general de l’Associació Femenina del Medi Rural (AMFAR Catalunya), Trini Torné.

Pruna ha fet un repàs exhaustiu als 30 anys de l’associació, i ha recordat, sobretot, quan va anar a la Comissió femenina del COPA-COGECA a Brussel·les l’any 1986 i el treball que allà va realitzar per elaborar normatives, com la Directiva sobre autònoms que emparava la figura de l’agricultora o al 2002, ja com a presidenta de les agricultores europees, quan va presentar esmenes al reglament FEOGA per a que es modifiqués la jubilació anticipada, a la qual no tenien dret les dones de pagès, i poder accedir als fons europeus.

També van intervenir i van oferir la seva visió sobre l’agricultura de 30 anys enrere i de la situació de les dones del món rural i agrari, Marta Ibars, coordinadora tècnica en aspectes Comunitaris dels Serveis Territorials del DARP a Lleida; Joaquima Alemany, llavors presidenta de l’Institut Català de les Dones; Joan Vallvé, ex conseller d’Agricultura de la Generalitat, i Roxane Feller, secretària general  de l’Agència Europea de Salut Animal. Va cloure la jornada, l’actual presidenta de l’Institut Català de les Dones, Teresa Pitarch, en representació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Posteriorment, es va emetre un vídeo de resum dels 30 anys de l’Associació Femenina del Medi Rural, es va fer un dinar i va actuar el Duo Stradivari.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna: 639 39 14 03

 

Barcelona, 19 de desembre de 2016

ASAJA torna a denunciar la passivitat de l’administració davant els danys causats per la fauna salvatge a les zones d’alta muntanya

Fa més de sis anys que ASAJA està denunciant la passivitat de l’administració catalana davant la pèrdua de pastures per al bestiar a les zones d’alta muntanya del país, provocada pels danys causats per la fauna salvatge, especialment per cabirols i porcs senglars.

A més, recorda que quan Josep Maria Pelegrí era conseller d’Agricultura Pelegrí se li va portar un escrit en el que es xifrava en un milió d’euros les pèrdues a les pastures i el trencament de fils elèctrics, amb els conseqüents accidents de trànsit que ocasiona que el bestiar surti cap a la carretera.

Ara, a la actual consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, se li va trametre fa un parell de mesos un correu electrònic per demanar-li que enviés un tècnic del departament a avaluar els danys i les pèrdues, “però fins abans d’ahir no ens ha contestat”, assenyala l’organització agraria.

ASAJA ha manifestat que “nosaltres treballem tot l’any pels interessos dels ramaders de muntanya, mentre que altres organitzacions ho fan un dia, muntant espectacle i tallant carreteres. Els ramaders volen solucions, no shows, i la ràpida i efectiva actuació de la nostra administració”.

Per últim, l’organització ha indicat que “gràcies als correus enviats a Agricultura, a més d’Interior i Territori, aquestes tres conselleries més la de Salut, han decidit crear una Comissió Interdepartamental per tractar el tema. Valorem positivament la mesura, però esperem que no quedi en paper mullat, que aquesta Comissió del Govern actuï i que ho faci ja. Els nostres ramaders no poden esperar més”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

 

Barcelona, ​​14 de desembre de 2016

L’Associació Femenina del Medi Rural arriba als 30 anys amb l’objectiu complert de donar visibilitat a les dones agràries i rurals

El 13 de desembre de 1986 es va crear l’Associació Femenina del Medi Rural, que té més de 600 sòcies. Trenta anys després l’associació ha mostrat la seva satisfacció per haver complert l’objectiu d’haver aconseguit drets i la igualtat que abans no tenia aquest col·lectiu i donar visibilitat a les dones agràries i rurals catalanes.DSCN1126

La presidenta durant els primers 25 anys i actual presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha recordat que “aquesta és la única associació de dones rurals de Catalunya, la resta són sectorials dins de les organitzacions agràries”.

Rosa Pruna ha afirmat que “si al 1986 no hagués anat a la Comissió femenina del COPA-COGECA a Brussel·les penso que no s’hauria creat aquesta associació”. En aquest sentit, ha assenyalat que “allà vaig col·laborar per a que la Directiva sobre autònoms tirés endavant emparant la figura de l’agricultora”. Per afegir que “el 2002, ja com a presidenta de les agricultores europees, vaig presentar esmenes al reglament FEOGA per a que es modifiqués la jubilació anticipada, a la qual no teníem dret les dones de pagès, i poder accedir d’aquesta manera als fons europeus”.

Al mateix temps, ha dit que “en tots aquests anys hem aconseguit moltes coses, com, per exemple, en seguretat i salut en el treball, hem realitzat cursos de formació, jornades, i vam creure fermament en l’agroturisme, que com s’ha pogut veure és una aposta de present i de futur”.

Rosa Pruna ha indicat que “ara que hem complert els objectius fixats en drets i igualtats, el sector agrari no té rendes, i és difícil que els joves i les joves es puguin guanyar la vida. Jo que sempre he estat una europeista convençuda penso que la Comissió Europea ha perdut el nord, està desorientada i no sap cap a on va”.

Per la seva part, Paquita Casanovas, membre de la junta de l’associació ha comentat que “la tasca que hem realitzat tots aquests anys ha estat molt reconeguda en el món rural, i això ens fa molta il·lusió”. Casanovas, que és ramadera de vaquí de llet, creu que “la gent jove està desmotivada en el sector agrari, ja que costa tirar endavant, però a la vegada està molt informada i no necessita tant una associació com la nostra, com si va fer falta a la nostra generació”.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna: 639 39 14 03

 

Barcelona, 13 de desembre de 2016

Alumnes de 5è de primària de l’escola Bellavista de les Franqueses del Vallès visiten la granja Bordoi dins de la campanya del sector lleter d’ASAJA

 Foto 2Un total de 29 alumnes de 5è de Primària de l’escola Bellavista-Joan Camps i Giró, de les Franqueses del Vallès, han visitat avui la granja Can Bordoi, ubicada al terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, on hi ha la Formatgeria Mogent. Aquest visita s’inclou dins de la campanya de promoció del sector lleter d’ASAJA, que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i en la que participen diferents escoles i granges de vaquí de llet.

Els escolars han estat rebuts per una de les responsables d’aquesta explotació familiar, la Montserrat Forns, que els ha fet una detallada explicació començant pels vedells i vedelles i acabant per les vaques. Posteriorment, en l’aula que té la granja, han escoltat amb atenció la xerrada de la nutricionista Noemí García. Al final de la visita la Montserrat Forns els ha donat a tots ells un batut de xocolata, que és un dels darrers productes que ha tret al mercat l’empresa, que també elabora de la llet de les seves vaques diversos formatges i mató.

En aquesta visita també hi havia la regidora de Desenvolupament Econòmic Local de Cardedeu, Núria Hernández; el regidor d’Educació de les Franqueses, José Antonio Aguilera, i la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna. Aguilera ha assenyalat que “crec que és molt important promocionar a les escoles el consum de la llet i d’altres productes làctics”.Per afegir que “és una oportunitat única de poder visitar una granja com aquesta”. Foto 1

La campanya de promoció del sector lleter d’ASAJA es fa seguint els consells de la FAO, de donar a conèixer els beneficis de la llet a l’edat escolar i la salut dels nens i nenes i, per tant, donar visibilitat a la producció lletera a Catalunya i que els escolars vegin de prop com es munyen les vaques, que mengen, etc.

Per a més informació trucar aRosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

 

Barcelona, ​​30 de novembre de 2016

Llerona segueix estant al capdavant de la promoció de la mongeta del ganxet

2016-11-27-PHOTO-00001464La 6a edició de la Festa de la Mongeta del Ganxet de Llerona (Les Franqueses del Vallès), que ha tingut més de 2.000 visitants, ha consolidat aquesta població vallesana al capdavant de la promoció d’aquest producte.

Aquest any la festa ha comptat com a estrella convidada amb una cara coneguda dels fogons de casa nostra, el reconegut cuiner Marc Ribas del programa “Cuines” de TV3. Aquest, ha dut a terme un parlament i ha fet un show cooking.

Així mateix, la popular restauradora vallesana Ada Parellada no ha faltat  un any més a la cita, realitzant un taller de cuina familiar.

Tant Ribas com Parellada han posat en valor la mongeta del ganxet i els productes de proximitat km0, que són molt apreciats en la cuina catalana.2016-11-27-PHOTO-00001466

El concurs de cuina de la mongeta del ganxet; la fira de productes de proximitat i mongetes del ganxet; la batuda, garbellada i tria de mongetes; la cercavila i ballada dels Gegants de les Franqueses; l’aixecada de castells pels xics de Granollers, i el tast de mongetes amb botifarra, són altres de les activitats que s’han efectuat a la festa que s’ha anat consolidant edició darrera edició

Un any més els productors  de mongeta i de Km0 d’ASAJA han estat presents a la festa venent els seus productes i explicant les seves qualitats.

La Festa de la Mongeta del Ganxet a Llerona està organitzada per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, i compta entre les entitats que li donen suport amb el projecte km0 d’ASAJA, que aporta les mongetes al certamen.

Per a més informació trucar a Rosa Pruna (presidenta d’ASAJA): 639 39 14 03

 

Barcelona, ​​28 de novembre de 2016