Infrastuctures i sector primari. Una assignatura pendent.
Posted by admin on 12 Octubre 2010
Avui estem travessant una greu crisis econòmica, acompanyada d’una manca de valors humans i d’esforç de superació —tant devaluat avui en dia—. Tan mateix, em fet el cim desprès d’una pujada eufòrica creient que tot anava bé; que fluïen els diners, els cotxes, les construccions, com si tot valgués.
Ara ens trobem a la baixada i estem pagant les conseqüències, malgrat tot, sembla ser l’única manera d’adonar-nos que portem menyspreant la «terra» des dels últims decennis del segle XX. Mirant enrere, pocs recorden que la manca d’aliments a tota Europa va comportar el tractat de Roma i la política agrària comuna (PAC). Ara, afortunadament, no tenim manca d’aliments, però només una sequera perllongada o altres causes climàtiques fan distorsionar els mercats, disparant les alarmes com estem veient amb el cereal.
Aquesta es l’assignatura pendent que tenen els politics. No han sabut o volgut entendre el que representa el sector productiu català, on s’ha malmès el territori sense generar riquesa ni llocs de treball; obrint bretxes i traçats en el territori sense comptar primer si la despesa era de profit, com es el cas del trajecte de curta volada: 4art cinturó o via orbital, on trobem en un radi de 10 km dues rondes nord i sud, una variant, una autopista i una autovia ( C17 i la C30 de Mataró), confluint totes a la Roca del Vallès. Tots sabem que Catalunya manca d’infraestructura ferroviària de mercaderies, com així ho constata Xavier Vives, professor de IESE, o en aquest sentit també es manifesta el President de l’Associació Espanyola de carreteres, Miquel Maria Muñoz, demostrant que no cal tantes autopistes i carreteres, i sí pel contrari, convindria millorar i conservar les existents amb ampliacions de tres carrils o més per aquells punts sovint col·lapsats, junt amb millores d’equipament electrònics. Aquesta es l’assignatura pendent dels politics que ens governen.
Cada dia anem perdent més sector productiu, perjudicant la flora i la fauna, on els professionals del sector agrícola i ramader, es troben cada dia més asfixiats amb tants requisits burocràtics, com son el control dels nitrats, les zones vulnerables, el benestar animal, i un reguitzell estricte de mesures ambientals. Molt bé, res a dir, però quan els politics volen, res impedeix malmetre la Xarxa natura o les Denominacions d’Origen Protegida.
Aquesta assignatura pendent la podem resoldre entre tots els sectors productius del País amb seny i coherència, millorant el present i per tant: el futur.
Escrit d’opinió. Rosa Pruna, Presidenta d’Asaja
