Article d’opinió de Rosa Pruna sobre la Politica Agrària Comuna de la UE (PAC)
Posted by admin on 21 Diciembre 2010
Què passarà amb la PAC després del 2013?
Està finalitzant el 2010 i no s’ha acaba la crisi, una greu crisi que ha fet caure l’economia espanyola com un joc de domino; no queda sector sense ressentir-se’n. Per a l’agricultura i la ramaderia no és una situació nova, doncs portem anys patint-la, sense assabentar-se’n d’això el gruix de la societat. Des de l’any 1994, es a dir fa 16 anys, tenim el mateix nivell de rendes, un autèntic problema de costos per produir perquè cada vegada són més alts i les vendes dels productes estan als nivells de 20 anys enrere. Els ajuts a la renda que ens dona la Política Agrària Comuna (PAC) representen un 32%, i la resta l’assumeix l’agricultor i el ramader menjant-se sovint el seu patrimoni o quedant endeutat.
Ara la Comissió Europea (CE) presenta un projecte per el futur de la Política Agrària Comuna desprès del 2013. El sector agrari ja tremola per les conseqüències que aquesta reforma pot tenir, doncs cada reforma es com deien les avies que en cada bogada es perd un llençol, i això es la por que tenim de com serà.
Des d’Asaja, com altres organitzacions professionals agràries dels 27 Estats Membres de la Unió Europea (UE), hem fet les nostres aportacions per aquest nou projecte, del qual comencem a tenir esborranys de les primeres propostes. El 15 de desembre va tenir lloc a la seu de la Comissió Europea a Barcelona una xerrada on el conseller econòmic de la Direcció General d’Agricultura de la CE, Tomás García Azcárate, amb una magistral i col·loquial explicació ens va definir per on anirà aquesta PAC:
1er- Es tanca el període històric de referència. Els ajuts aniran dirigits cap a una agricultora activa, el que suposa una distribució més equitativa pels agricultors.
2on- Hi haurà un pagament ecològic obligatori amb mesures agroambientals com la coberta vegetal, la rotació de conreus, les pastures permanents o guarets ecològics.
3er- Un pagament addicional per compensar les condicions naturals específiques per fomentar la competitivitat de les petites explotacions.
En definitiva, es tracta d’una PAC més verda, més justa, més efectiva i més eficaç. Com organització professional agrària la meva pregunta i preocupació és qui ens compensarà i com, aquesta agricultura activa però al mateix temps molt ecològica amb les gallines felices amb gronxadors i porcs juganers amb pilotes antiestres, per què als productes que ens venen de fora de UE no se’ls demanen tots aquests requisits. La resposta d’Azcárate va ser que els agricultors/es i ramaders/es estan fent un bon treball; som els que hem innovat més de tots els sectors econòmics, però no ens han tingut en compte, la PAC no s’ha fet bé, els números de la renda són un clar indicador, però ara cal un canvi doncs els grans mercats asiàtics estan impulsant la puja dels metalls i els carburants. És aquí on es vol compensar aquest cost productiu de benestar animal de mantenir el territori amb rotacions de cultius, les vendes directes, els circuits curts per trencar aquest greu desequilibri de la cadena alimentaria, reduir les emissions de CO2 i el canvi climàtic. Això serà a grans trets el futur de l’agricultura comunitària, però caldrà esperar al juliol del 2011 quan sigui aprovada; avui hem de veure com pagarem el sobrecost del pinso amb els cereals a mans dels especuladors.
Rosa Pruna Esteve, presidenta d’ASAJA
Barcelona, 21 de desembre de 2010