BALANCE DE LA COSECHA 2021: Un 10% de incremento de cosecha aún con las sequías pronunciadas

Hoy la presidenta de ASAJA, Rosa Pruna ha presentado el balance de la cosecha del cereal en Lliçà de Vall, la presentación ha sido para mostrar directamente el trabajo de arar el rastrojo para prevenir incendios. La cosecha de cereal de este 2021 ha sido un 10% superior al 2020, cuando pensábamos lo peor, la sequía continuada y el sol a la hora de crecer, nubes y humedades en mayo; y a la hora de granar, sin lluvia. En general el resultado ha sido de poca paja, pero buen grano y de buen peso específico, han hecho que tengamos un 10% más que la cosecha pasada. Ha habido rendimientos diferentes en les tierras de secano y en las de regadío.  En Lleida en general ha habido buena cosecha, en la comarca del Anoia y en el Bages, la cebada ha tenido un rendimiento de unos 3.000 kg/ha, pero el trigo desgraciadamente ha tenido menos rendimiento, unos 2.200 kg/ha, los jabalíes y los conejos han hecho mucho daño en diversos lugares.

Lo mismo ha pasado en la comarca del Penedès o en la del Vallès en donde los jabalíes han hecho destrozos importantes. En Osona las lluvias sí que llegaron bien y han tenido un rendimiento de 5.000 kg de grano por hectárea. En el Vallès unos 4.500 kg/ha en la cebada. En Girona el trigo ha tenido un buen rendimiento, por contra la cebada una fuerte bajada. Girona ha apostado por la colza.

 

Cultivo SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓN (toneladas)
Año 2018 2019 2020 2021 2018 2019 2020 2021

Trigo

90.751

79.535

90.569

102.990

405.506

269.461

433.818

541.810

Cebada

169.009

176.826

169.787

157.220

752.315

556.513

786.211

734.200

Avena

6.158

6.127

4.943

10.250

19.865

15.208

17.611

45.564

TOTAL

265.918

262.488

265.299

270.460

1.177.686

841.182

1.237.640

1.321.574

El cuadro no incluye todos los cereales, sino los más importantes. Tampoco hemos puesto el maíz, ya que en estas fechas es muy pronto y aún no se ha cosechado

Por provincias la estimación de producción ha sido:

 

CULTIVO SUPERFICIE (Ha.) PRODUCCIÓN (toneladas)
  Barcelona Tarragona Lleida Girona Barcelona Tarragona Lleida Girona
Trigo

26.500

7.637

55.813

13.040

99.500

47.260

352.950

42.100

Cebada

33.200

13.120

94.800

16.100

103.000

68.000

522.200

41.000

Avena

1.200

1.850

6.300

900

3.800

8500

31.500

1.764

TOTAL

60.900

22.607

156.913

30.040

206.300

123.760

906.650

84.864

A nivel de estado se han cosechado 24.570 millones de toneladas, un 8% menos que en 2020.

En la Unión Europea, se han cosechado 292.450 millones de toneladas, es decir un 3,8% más que en el 2020. También se ha sembrado un 7% más y ha habido sequias y aguaceros que han estropeado las cosechas. Todo este 10% de subida de cosecha y más precios altos de los cereales que compensan los costes de producir, también para la ganadería hace tener un sufrimiento debido a los costes para alimentar el ganado que no compensa los precios que tenemos a la venta.

 

Precio de los cereales (en €/tonelada)

CULTIVO JUL 2014 JUL 2015 JUL 2016 JUL 2017 JUL 2018 JUL

2019

JUL

2020

JUL 2021 Diferencia en %
Trigo

190

202

167

184

193

192

193

235

21,76

Cebada

174

190

155

167

180

178

170

219

28,82

Maiz

180

204

180

180

186

189

186

261

40,32

 

EL SECTOR GANADERO

 

PRECIO JULIO

2015

JULIO

2016

JULIO

2017

JULIO 2018 JULIO

2019

JULIO

2020

JULIO

2021

Diferencia

en %

Kg carne vacuno

3,67

3,77

3,82

3,78

3,73

3,57

3,82

7%

Kg carne porcino

1,72

1,81

1,92

1,71

1,94

1,74

1,73

-0,57%

Kg carne ovino

8,20

7,20

8,10

7,90

7,50

8,70

7,00

-19,54%

Kg carne conejo

1,40

1,72

1,66

1,75

1,95

1,74

1,85

6,32%

Pollo amarilo

1,38

1,31

1,43

1,16

1,05

1,22

1,17

-4,10%

Precio de la leche

0,308

0,287

0,306

0,310

0,319

0,320

0,325

1,56%

 

PETICIONS DE ASAJA:

-       Llevamos muchos años pidiendo por qué tenemos precios de 30 años atrás, como pasa en el sector de la leche, el vacuno, el ovino, conejo y la huerta. Queremos una Ley de la cadena alimentaria que funcione ya.

-       Pedimos una central lechera catalana, que sea de la administración. Podría ser una buena solución.

-       Para la fauna, pedimos ayudas directas por las pérdidas que ocasiona.

-       Referente al cambio climático, aquí hemos de trabajar juntos, administración y sector, nosotros somos los primeros que lo sufrimos. Gestión de bosques, gestión del agua, menos asfalto y más tierra de cultivo.

IMG_20210811_121329 IMG_20210811_120017

Granollers, 11 de agosto de 2021

BALANÇ DE LA COLLITA 2019: El canvi climàtic, un factor de canvi a les nostres collites de cereals d’aquí i d’Europa

 

Avui la presidenta d’ASAJA Rosa Pruna ha dit que aquest 2019, el balanç de la collita de cereals a Catalunya hi ha un descens d’un 33%, molt semblant al de la resta de l’estat, un 26% menys. En el conjunt de la Unió Europea, la baixada no es tant gran, un 0,6% respecte al 2018, però països com França, Alemanya, Luxemburg, Polònia, Eslovàquia, les pèrdues son quantioses. La sequera, pluges torrencials i una calor molt alta han trastocat les collites. A nivell mundial pugen un 1%, es considera bona collita i el consum a nivell mundial també puja un 1%.

 

 

 

CONREU SUPERFICIE (Ha.)   PRODUCCIÓ (tones)
Any 2016 2017 2018 2019   2016 2017 2018 2019

Blat

95.448

83.858

90.751

81.917

 

372.856

296.167

405.506

258.231

Ordi

178.676

182.823

169.009

179.140

 

691.782

627.383

752.315

519.578

Civada

8.637

8.219

6.158

6.057

 

17.172

18.167

19.865

14.060

TOTAL

284.777

276.917

267.936

269.133

 

1.081.810

943.734

1.179.704

793.888

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants.

Tampoc hem posat el blat de moro ja que en aquestes dates encara no s’ha recol·lectat

 

 

 

A Catalunya la collita de cereals ha tingut un descens global del 33%, uns rendiments mot irregulars en tot el territori català, no podem parlar de bones collites, sinó puntuals, les fortes pluges de la tardor va retardar la sembra arreu, després de sembrar tard, en tot l’hivern sense ploure fins al final de la primavera. Les terres bones i fresques van aguantar bé, les demés irregulars amb poca palla i rendiments baixos.

 

 

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

 

CONREU SUPERFICIE (Ha.)   PRODUCCIÓ (tones)
  Barcelona Tarragona Lleida Girona   Barcelona Tarragona Lleida Girona
Blat

19.256

6.861

45.100

10.700

 

76.840

6.091

135.300

40.000

Ordi

39.990

14.200

105.450

19.500

 

136.600

25.078

296.200

61.700

Civada

1.500

827

2.500

1.230

 

4.950

960

5.600

2.550

TOTAL

60.746

21.888

153.050

31.430

 

218.390

32.129

437.100

104.250

 

 

 

 

Rosa Pruna ha comentat que a Lleida la que més descens de collita ha tingut, en comarques molt diferenciades, la Segarra o el Solsonès: de 1.500 a 4.500 tones/ha. Menys collita, menys superfície sembrada i també els focs.

 

A Tarragona també ha sofert baixades de 20.000 tones.

 

A les comarques de Barcelona és on tenim grans diferencies de collita entre comarques, les comarques vallesanes han anat amb rendiments que oscil·len de 3.000 kg/ha a 6.000 en ordi i el blat de 3.000 a 4.000 kg/ha. A la Catalunya central, la comarca del Bages ha tingut rendiments curts, d’uns 3.000 kg/ha blat com ordi, a l’alta Anoia els rendiments de l’ordi han sigut de 6.000 kg/ha i el blat 3.000.

 

A Osona la millor, rendiments de blat i ordi boníssims, per sobre entre 5.000 i 7.000 km/ha l’ordi i el blat, les pluges van arribar al moment de granar i arriba 15 dies o tres setmanes més tard que la resta i els ha beneficiat.

 

 

 

A Girona es la única que no ha baixat el rendiment, ha tingut millors collites que l’any passat, l’ordi a 3.600 kg/ha i el blat a 4.400 kg/ha.

 

 

 

Preu dels cereals (en €/tona)

 

CONREU JUL 2013 JUL 2014 JUL 2015 JUL 2016 JUL 2017 JUL 2018 JUL2019 Diferència en %
Blat

180

190

202

167

184

193

192

- 0,5%

Ordi

162

174

190

155

167

180

178

-1,11%

Blat de moro

225

180

204

180

180

186

189

1,61%

 

 

 

 

 

Des d’ASAJA anem veient que ja portem uns anys irregulars tant amb les collites, amb pluges torrencials i onades de calor fora de temporada. Al mateix temps no acompanya el preu i els de la ramaderia que puguin compensar aquestes pèrdues en els sectors durant masses anys.

 

 

 

 

 

Preu dels fertilitzants (en €/100 kg)

 

FERTILITZANT ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014 ANY 2015 ANY 2016 ANY2017 ANY 2018 ANY2019
15-15-15

41,94

53,00

45,14

42,90

42,38

44,40

39,48

38,17

40,67

Urea

42,83

49,20

45,81

43,55

39,57

39,54

33,59

33,77

35,04

Sulfat potàssic

75,44

67,18

64,90

57,22

57,78

62,91

53,83

53,23

53,23

Gasoil B

72,25

77,05

73,72

72,00

59,32

51,90

56,21 59,80 67,46

 

 

 

 

 

 

EL SECTOR RAMADER

 

 

 

PREU JULIOL2019 JULIOL 2018 JULIOL2017 JULIOL2016 JULIOL2015 JULIOL2014 JULIOL2013 JULIOL2012
Kg carn vacu

3,73

3,78

3,82

3,77

3,67

3,89

4,06

3,63

Kg carn porc

1,94

1,71

1,92

1,81

1,72

1,46

1,48

1,81

Kg carn oví

7,50

7,90

8,10

7,20

8,20

6,65

8,35

6,05

Kg carn conill

1,95

1,75

1,66

1,72

1,40

1,14

2,05

1,80

Pollastre groc

1,05

1,16

1,43

1,31

1,38

1,90

1,32

1,24

Preu de la llet

0,319

0,310

0,306

0,287

0,308

0,344

0,333

0,312

 

 

 

 

 

PETICIONS D’ASAJA:

 

 

 

Avui l’agricultura i la ramaderia patim unes variables de preus i collites, en part, derivades del canvi climàtic, cada cop mes aguditzades. Creiem que requereixen d’estudis que, en la mesura del possible mirar d’anticipar tendències per adaptar les sembres de manera intel·ligent pel sector agrícola i ramader.

 

 

 

Cal fer un us més eficient de l’aigua, millorant els sistemes de reg (aspersió, gota gota). Les sequeres cada vegada son més extenses i duradores, tenim molta part de territori amb falta de reg.

 

 

 

El problema de la fauna salvatge s’ha de resoldre ja, pagar les pèrdues i evitar la superpoblació; l’os entre tots fer possible el seu retorn d’on va venir.

 

 

 

El tema dels animalistes, es un problema afegit que sols paguem els professionals del sector. Com sempre diem prou a tants despropòsits.

 

 

Des d’ASAJA felicitem a la Consellera Teresa Jordà per la seva contundent resposta; ara si que li diem Consellera actuï amb responsabilitat com també el Govern i posant ajudes als afectats del foc, no crèdits que ja no poden més. Estarem sempre per ajudar a trobar la manera, però no els deixem a la seva sort.20190808_114128

Davant de l’intrusisme dels grups animalistes, el sector ramader d’ASAJA se sent recolzat per la Conselleria d’Agricultura i diu que el primer que s’ha de fer és denunciar els fets

 

La reunió que ha mantingut aquesta tarda el sector ramader d’ASAJA amb la Consellera d’Agricultura Teresa Jordà, ha conclòs en que la Conselleria d’Agricultura, farà un protocol d’actuació davant dels casos d’intrusisme d’aquests grups animalistes, per tal de denunciar els fets per danys morals, sanitaris i de desprestigi de la professió. En aquest sentit, el sector ramader d’ASAJA se sent recolzat  per la Conselleria d’Agricultura davant de l’actuació d’aquests grups animalistes.

 

 

IMG-20190716-WA0009

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA i de km.0 ha estat present al Consell Català de l’Alimentació amb Carme Ruscalleda, Joan Roca, Abel Mariné, la Consellera Teresa Jordà i el President del Parlament Roger Torrent

IMG-20190607-WA0007

Avui durant aquest matí hi ha hagut la creació del Consell Català de la Alimentació en el Parlament de Catalunya. En aquest acte la Presidenta Rosa Pruna ha estat present, juntament amb altres membres, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Abel Mariné, la Consellera Teresa Jordà i el President del Parlament, avui han fet el pacte català per la alimentació per mantenir aquest territori viu, sostenible.

Aquesta ha estat una creació molt important ja que aquests cuiners de prestigi ens diuen que si perdem els nostres pagesos, perdem humanitat i el nostre territori. Carme Ruscalleda ha comentat que ha creat eines per les escoles i que coneguin els productes de proximitat.

Per la nostra part Rosa Pruna, ha comentat que ja fa anys que treballa pels productes de proximitat, amb el projecte km.0 fet al costat de casa amb més de 35 productors de tots els sectors agrícoles i ramaders, buscant nous mercats, estar presents a fires importants del sector, etc. Tot plegat amb l’objectiu de que la gent de casa nostra sàpiga que a prop de casa hi ha molta activitat agrícola i ramadera que no ens la podem deixar perdre.

Barcelona, 7 de juny de 2019

Avui entra en vigor l’etiquetatge de la llet una llarga reivindicació d’ASAJA

Avui dia 22 de gener, ja es obligatori que a tots els brics de llet posi a on s’ha munyit i on s’ha envasat perquè el consumidor pugui triar quina llet vol i d’on prové. Aquesta mesura pot ajudar a que el sector lleter de casa nostra no acabi plegant, avui al 2019 ens quedem menys de 400 explotacions, quan fa 30 anys que en teníem 6500.

El sector lleter és un sector que porta molts anys amb pèrdues, a més tal com ens ha informat el baròmetre de la Comissió Europea l’estat espanyol segueix sent el que paga la llet mes barata als seus ramaders. Vam perdre la quota que els van obligar a comprar i endeutar-se i es va perdre per decret. Si aquí no produïm prou llet de la que necessitem, com es pot entendre que els ramaders cobren la llet entre 7 cèntims i 10 cèntims més barata que a la resta d’Europa. L’industria te la potestat d’arruïnar el sector lleter, ara esperem veure com s’aplica aquesta llei de l’etiquetatge.

ASAJA presenta al Parlament de Catalunya propostes per la Llei d’Espais Agraris. Entre elles NO AL 4RT CINTURÓ

Rosa Pruna, Presidenta d’ASAJA, va estar al Parlament de Catalunya per presentar propostes a la futura Llei d’Espais Agraris. Una de les propostes que va presentar va ser que les terres agrícoles del Vallès Oriental que estan afectades pel quart cinturó, fossin declarades d’alt valor agrícola, per evitar el pas tant del quart cinturó com d’altres vies.

El pressupost que presenta el Govern de l’Estat, segueix posant diners per continuar amb l’estudi d’aquest quart cinturó, provocant un gran impacte en l’agricultura de la comarca.

ASAJA demanem al Govern de la Generalitat que tant la Conselleria d’Agricultura com la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que actuïn conjuntament per dir NO a aquesta infraestructura viaria.

BALANÇ 2018 D’ASAJA DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA DE CATALUNYA

ELS INCREMENTS DE COSTOS PER PRODUIR I LES INCIDÈNCIES CLIMATOLÒGIQUES FAN QUE L’AUGMENT DE LA RENDA DEL 3,4% NO ARRIBI AL SECTOR

La presidenta d’ASAJA Rosa Pruna ha dit avui a la roda de premsa que aquest increment de la renda del 3,4% corresponent al 2018 no pot donar alegria al sector, quan els preus agraris sols han augmentat els cereals, blat 11,23%, ordi 8,33%. Els que més han baixat l’oli -21,48%, raïm -10,2 % i, la fruita sols ha pujat la nectarina.

En quan a la ramaderia, la llet, el porcí, la vedella, el xai i els ous han baixat. En canvi els costos per produir han augmentat i molt, els pinso de vedells 8,11%, el pinso de porcs 6,4%, el gasoil 20,48%, fertilitzants 8,4%. Perquè surt una pujada de la renda? Es dona per l’augment dels valors de la producció que, de tots els sectors han pujat molt, però els preus baixos i els elevats costos de producció ens fan perdre el benefici.

INGRESSOS

Producte

2013 2014 2015 2016 2017 2018 Diferència 2018–17%
Blat

205

200

187

173,48

187

208

11,23

Ordi

180

182

179

163,78

180

195

8,33

Blat de moro

185

170

171

176,56

173

178

2,90

Oli d’oliva

2,30

2,52

3,55

3,50

3,91

3,07

-21,48

Raïm

0,389

0,29

0,33

0,39

0,49

0,44

-10,2

Poma Golden

0,45

0,28

0,40

0,33

0,45

0,33

-26,66

Pera blanquilla

0,63

0,53

0,53

0,50

0,55

0,55

0

Nectarina

0,45

0,53

0,40

0,65

62,5

enciam

35,96

33,77

35,15

41,72

47,20

39,26

-16,82

tomàquet

43,88

59,02

62,86

57,35

53,29

52,20

-2,04

Mongeta tendra

139,94

172,30

210,19

186,72

216,06

196,40

-9,10

Llet

0,37

0,35

0,31

0,29

0,31

0,31

0

Porc

1,72

1,46

1,32

1,56

1,66

1,44

-13,25

Vedella

4,33

3,95

3,83

3,96

4,03

3,94

-2,23

Xai (kg canal)

5,30

7,11

7,80

9,20

9,10

8,80

-3,29

Conill (kg viu)

—-

—-

1,68

1,68

1,84

2,17

17,93

Ous  XL

1,04

1,07

0,94

1,23

1,58

1,30

-17,72

DESPESES

2013 2014 2015 2016 2017 2018 Dif. 18 – 17 %

Pinso vedells

23,19

22,74

22,43

22,37

21,33

23,06

8,11

Pinso porc

26,02

24,99

25,51

25,50

23,84

25,40

6,54

Palla cereal

5,44

4,32

5,47

5,56

4,36

5,14

17,89

Gasoil

0,8697

0,8410

0,6322

0,667

0,659

0,794

20,48

Sulfat amònic

27,76

25,25

24,79

24,08

23,02

23,81

3,43

Superfosfat

25,95

25,76

25,70

26,71

26,28

26,00

-1,06

Sulfat potàssic

62,91

58,37

55,59

55,56

53,83

53,23

-1,11

Electricitat

47,82

64,38

67,42

4,72

Peó fix (€/dia)

48,92

48,92

49,31

49,81

50,31

51,19

1,75

A la Unió Europea la renda ha baixat un 3% degut a la climatologia, les sequeres al nord d’Europa i les inundacions al Sud d’Europa, han provocat la pèrdua de collites per sequera a Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Lituània. França, Itàlia s’han mantingut.

PROPOSTES D’ASAJA PEL 2019

Per aquest 2019 demanem tant a les administracions Catalanes com estatal que analitzin el perquè del preu de la llet segueix sent el més baix d’Europa durant els darrers 20 anys.

ASAJA hem aconseguit l’etiquetatge de la llet (obligatori des del gener de 2019). Volem i exigim que es digui a on s’ha munyit i a on envasat.

La fauna segueix sent un gran problema pels ramaders, especialment els de muntanya. Demanem que es compensin les pèrdues, quan sabem que hi ha una línia del PDR per compensar-les.

Per últim per les nostres administracions que treballin els temes de normatives i obligacions que serveixin per ajudar al sector agrari, quan surti una normativa, que serveixi tant pel Departament d’Agricultura, com pel Departament de Medi Ambient o els ajuntaments (que no passi com ara que cada administració vagi per la seva banda).20190111_120446

Els ramaders de llet de Joves Agricultors – ASAJA veiem amb indignació la decisió de l’Audiència Nacional d’anular les multes de 88,2 milions a les indústries làcties

El president del sector lleter de Joves Agricultors – ASAJA Josep Ribas, es mostra molt indignat per la decisió de l’Audiència Nacional d’anular les multes que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va imposar a les indústries per un import de 88,2 milions.

Aquesta va ser una denuncia en la que, en la que ASAJA vam presentar la nostra queixa per les actuacions irregulars que van fer les indústries lleteres fins el 2013 de pactar preus i repartir-se el mercat. La multa cita a Peñasanta, Danone, Lactalis, Nestle, Puleva, Pascual, Gremi d’Indústries, entre altres.

Ara després de tant de temps surt un defecte de forma. ASAJA demanarem a l’CNMC que ha d’actuar i que aquesta situació no pot quedar d’aquesta manera. Els ramaders de llet han vist com s’han vulnerat els seus drets, es paga el preu de la llet que els sembla i sense respectar res. El resultat d’això es hi ha molts ramaders de llet han plegat perquè no poden aguantar aquestes situacions tant injustes.

ASAJA veu un greu despropòsit pels agricultors i ramaders de Catalunya que no se’ls ha avançat la PAC, en un moment de preus dels carburants i electricitat alts. ASAJA DEMANA A L’ESTAT MESURES ALTERNATIVES SOSTENIBLES

Avui la Presidenta d’ASAJA Rosa Pruna ha fet palès la situació de la puja del gasoil que, en aquest 2018 ha estat del 24%, ara està a 0,975 €/litre. Per la seva banda el preu de l’electricitat ha pujat un 10%, a més la bestreta de la PAC prevista per avui dia 30 d’octubre, tampoc arriba. Son uns 130 milions que corresponen al 50% de les ajudes de la PAC que corresponen al pagament bàsic i el pagament verd. Els agricultors i ramaders esperaven aquesta bestreta com cada any i, el Departament d’Agricultura ens diu que es cobrarà el dia 5 de desembre i serà el 90% de l’import. El problema és que avui no s’ha pagat quan molts esperen poder pagar crèdits o tenir liquiditat per poder fe la sembra del cereal.

Tots aquests arguments portaran als agricultors i ramaders uns costos sols per la sembra d’uns 2.500€ per una empresa agrícola de 100 ha, un cost molt alt per uns preus de cereal que no compensen.

Joves Agricultors – ASAJA treballem per defensar al sector agrícola i ramader, demanem al Ministeri una reducció en el preu del gasoil, una tarifa especial per l’electricitat per regar els camps i per les granges, una tarifa agrícola. ASAJA creu que cal potenciar les plaques solars perquè les granges es puguin fer l’electricitat que necessiten, països d’Europa sense sol no vent així ho tenen, potenciar alternatives sostenibles, plaques solars, biogàs, eòliques que fins ara no s’ha avançat.

El sector ramader d’ASAJA valora de molt positiva la trobada que vam tenir ahir amb la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Teresa Jordà

 

La Consellera d’Agricultura va reconèixer que hi ha molta desconnexió entre el mon urbà i el rural, de manera que s’han de fer accions entre el Departament d’Ensenyament i Agricultura per apropar el que es fa per produir els aliments que necessitem, amb qualitat, traçabilitat i benestar animal.

Referent al sector lleter, per dinamitzar-lo cal un etiquetatge per saber l’origen de on es produeix, tant la Conselleria com el Ministeri accepten aquesta proposta. A la reunió també vam comentar que, per ajudar al sector lleter també es important la recuperació de la venda de llet crua. Un altre punt important del sector de la llet es el retorn dels 88 milions d’euros de la multa que el Tribunal de la Competència va fer a les indústries, ASAJA demanem que retornin al sector.

Un altre tema que ens afecta a totes les produccions és la fauna, causen molts danys que sempre acaba assumint l’agricultor o el ramader, alguns camps no es poden sembrar perquè no es cull res. Aquest tema està acceptat que pugui entrar a la propera PAC per estudiar una compensació de danys.

També vam parlar de fer alguna cosa per reactivar el sector oví, la Directora General de Ramaderia va dir que activaria el tema de les ADS pel tema sanitari i que, donat que s’ha anat tancant tots els escorxadors locals o comarcals, que es potenciarien els petits escorxadors o escorxadors mòbils i poder tenir un territori viu amb remats que el fan sostenible i poder menjar bona carn de xai o vacu. Si seguim el ritme d’ara, en pocs anys no ens en quedarà.

20180913_173348