El mateix ha passat a la comarca del Penedès o al Vallès on els senglars han fet destrosses importants. A Osona les pluges si que hi van arribar be i han tingut un rendiment de 5.000 kg de gra per hectàrea. Al Vallès a uns 4.500 kg/ha a l’ordi. A Girona el blat ha tingut un bon rendiment, per contra l’ordi una forta baixada. Girona ha aposta per la colza.

El quadre no inclou tots els cereals, sinó els més importants. Tampoc hem posat el blat de moro ja que en aquestes dates encara no s’ha recol·lectat

Per províncies l’estimació de producció ha estat:

A nivell d’estat s’han collit 24.570 milions de tones, un 8% menys que al 2020.

A la Unió Europea, s’han collit 292.450 milions de tones, es a dir un 3,8% més que el 2020. També s’ha sembrat un 7% més i hi ha hagut sequeres i aiguats que han malmès collites. Tot aquest 10% de puja de collita i més preus alts dels cereals que compensen els costos de produir, també per la ramaderia fa tenir un patiment degut als costos per alimentar el bestiar que no compensa els preus que tenim a la venda.

Preu dels cereals (en €/tona)

EL SECTOR RAMADER

PETICIONS D’ASAJA:

-       Portem molts anys demanant el perquè tenim preus de 30 anys enrere, com passa al sector de la llet, al vacum, l’oví, conill i l’horta Volem una llei de la cadena alimentaria que funcioni ja.

-       Demanem una central lletera catalana, que sigui de l’administració. Podria ser una bona solució.

-       Per la fauna, demanem ajuts directes per les pèrdues que ocasiona.

-       Referent al canvi climàtic, aquí hem de treballar junts, administració i sector, nosaltres som els primers que ho patim. Gestió de boscs, gestió d’aigües,  menys asfalt i més terra de conreu.

Granollers, 11 d’agost de 2021

L’organització agrària està a l’expectativa de com queda la nova PAC per a Catalunya i demana unes tarifes elèctriques que s’adaptin al sector agrari

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha assenyalat en roda de premsa que el 2013 “ha estat un any de bones collites, tant de cereals, com de vinya, llegums, fruites i horta. Amb aquestes bones collites hi ha hagut una baixada de preus i l’oferta ha superat a la demanda”. Pruna ha afegit que en el cas del cereal, “s’ha desinflat la bombolla dels especuladors, fet que ha perjudicat als cerealistes i ha beneficiat als ramaders, ja que ha millorat el preu dels pinsos”. Al respecte cal indicar que la ramaderia portava anys d’alimentació cara i, en canvi, la carn tenia uns preus baixos.

Rosa Pruna ha explicat que segons el Ministeri d’Agricultura, la renda en termes corrents ha experimentat un increment del 7,7%, mentre que en el conjunt de la Unió Europea (UE) hi ha una baixada de l’1,3%. A Catalunya hem de tenir en compte que les pedregades van ser molt importants, destruint quantitats considerables d’arbres fruiters i fruita.

En el marc de la Unió Europea (UE), el 70% de les explotacions tenen menys de 5 hectàrees i la mitjana de la UE és de 14,30 ha. A Catalunya la mitjana és de 14 ha.

Produccions i preus:

• El blat que s’ha sembrat són 94.357 ha i 431,5 milions de kg un 28,9% més que el 2012). El preu està a 210 €/tona, el 2012 estava a 282€/tona, la baixada ha estat del 25,53%.
• Aquest any pel que fa a l’ordi s’ha sembrat 16.006 ha. (6,71% mes que l’any 2012) i s’ha collit 71,3 milions de kg (un 64% mes que el 2012). En la qüestió de preus està a 183€/tona al desembre, el 2012 estava a 264€/tona, ha baixat el preu un 30,68%.
• En quant al blat de moro a Catalunya s’ha sembrat 41.686 ha (un 15% mes que l’any passat) i el rendiment ha estat de 459,3 milions de kg (un 22,1% mes que el 2012). Els preus de venda està a 178, en canvi al 2012 estava a 258€/tona, la baixada ha estat del 31%.
• La producció d’oli d’oliva s’estima en 27.500 tones, una producció semblant a l’any passat. En quan a preus de l’oli verge està a 257,83€/100 litres, a final del 2012 va fer una puja fins a 246,42€/100 litres, el increment ha estat del 4,63%.
• El raïm que s’ha produït per vinificació a Catalunya ha estat de 3,34 milions d’hectolitres, una producció de l’ordre de un 20% més que l’any anterior. El preu del vi blanc de DO s’ha pagat a 5,05€/Hg, l’any 2012 estava a 3,22 el increment ha estat del 56,8%.
• La llet de vaca es paga a 0,35€/litre, el 2012 estava a 0,32€/litre, l’increment ha estat del 9,40%.
• El preu del porc selecte s’ha pagat a 1,23 €/kg viu, a la primera setmana del 2013 el preu era de 1,30€/kg, apart d’aquest lleuger descens, durant molts mesos de l’any ha mantingut increments per sobre del 10%.
• La vedella classe R s’ha pagat a 4,39€/kg canal, el 2012 estava a 4,16, un lleuger ascens del 5,52%.
• El xai de 10 – 12 kg/canal s’ha pagat a 6,93€/kg, el 2012 es va pagar a 8,20€/kg, la baixada ha estat del 15,49%.
• Els ous de classe XL s’ha pagat a 1,50€/dotzena, a finals del 2012 es va pagar a 2,07€/dotzena, una baixada del 27,50%.

   

  Despeses:

   

• El gasoil B es paga a 87,06€/100 litres, el 2012 estava a 90,22€/100 litres. La reducció ha estat del 3,50%.
• La palla de cereals s’ha pagat a 4,34 €/100 kg i el 2012 estava a 6,76, la baixada ha estat del 35,8%.
• El preu del pinso de vedells de cria estava a 28,14€/100 kg, el 2012 estava a 33,74, un 16,60% de baixada.
• El pinso de porc d’engreix a 25,86 i el 2012 estava a 32,50, un 20,43% de menys.
• L’adob 8-15-15 ha mantingut el preu a 35,20€/100 kg, la mitjana anual del 2012 va ser de 34,93.

   

  Reptes per al 2014:

   

  Per al 2014, declarat per l’ONU any de l’agricultura familiar, Rosa Pruna ha dit que és preveuen bones perspectives de sembra i abaratiment dels costos de producció.

   

  A més, és preveu una millora en el preu de la llet. Catalunya és on el ramader cobra la llet més barata, junt amb Balears una diferència de 3 cèntims amb la resta de l’estat. En el conjunt de la UE també es paga 3,7 cèntims més de mitjana. Per la seva part, el Govern de Cantàbria ja ha sancionat a cinc grans superfícies per vendre llet a pèrdues per sota el que costa produir, amb sancions de 15.000€ a cada establiment.

   

  ASAJA demana una tarifa elèctrica que s’adapti al problema del consum puntual en els regadius en el període estival i també pel consum a les granges (recuperar la tarifa nocturna).

   

  Així mateix, la presidenta d’ASAJA ha comentat que “esperem saber ben aviat com quedarà la nova PAC 2015-2020 per a Catalunya”.

   

  Per més informació trucar a Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA (639 39 14 03)

Barcelona, 9 de gener de 2014

ASAJA ens preocupa que agricultors i ramaders han fet les seves inversions i previsions que ara no tindran, la Unió Europea amb aquesta retallada ens demostra que no saben gaire a on van, el mateix ens passa aquí no generem treball ni riquesa en cap sector, mentre altres continents en trauen el seu profit.

Barcelona, 11 d’octubre de 2013

Giulietta Cafè és un lloc blanc i lluminós, ón només entrar et venen ganes de tastar el que hi ha al taulell d’exposició, que a més canvia dia a dia, i de quedar-te a xerrar o a treballar una estona en alguna de les seves taules, aprofitant que disposen de Wifi. Durant la inauguració hem pogut gaudir de diferents tipus de pans, sucs naturals, batuts, entrepans, sandvitxos i alguns dels pastissos artesanals que el•laboren. També ofereixen berenars, i dinars saludables. Al migdia hi ha un plat que varia cada dia i és a molt bon preu. I si no es disposa de temps per disfrutar del seu bonic local tota la carta la preparen per emportar-se.

Al Giulietta, el que mana és la qualitat dels productes, i l’atenció personalitzada. En aquesta nova pastisseria-degustació trobem receptes artesanals dolces i salades fetes diàriament pel pastisser que comparteix la feina amb la dona. Albert Roquerias i Francina Freixes són una parella emprenedora que van decidir un dia deixar les seves feines fixes i dedicar-se al que els agradava: la cuina dels pastissos. l’ Albert que va estudiar al Gremi de Pastissers i amb una experiència de 18 anys i la Francina tenien clar la decoració i concepte del local: obririen una pastisseria a la “francesa” i ho han aconseguit. El local té una decoració provençal, acollidora, on es pot gaudir d’una estona de relax al sofà o les taules degustant un cafè ben fet o un té gelat, acompanyat d’un dolç tradicional o innovador… I la novetat és que es pot anar acompanyat de la canalla, per què hi ha una sala amb tot tipus de joguines per ells.

Aquesta parella innovadora volen transmetre el que els apassiona: “ El bon menjar, el bon fer i la bona educació, les converses amb els amics, el pa acabat de fer, i l’olor de vainilla, receptes saludables i divertides, cafè ben fet,els millors tes, la llet fresca i el bon vi, l’energia positiva i la gent alegre, una deliciosa tassa de xocolata a la tarda, o un saludable “pícnic” per portar-se al parc, els productes de temporada, frescos i directes del productor, Per què sí, els detalls importen”.

I al Giulietta podreu trobar més propostes, com les del cap de setmana, per què volen incorporar un Brunch especial i recuperar la tradició de comprar el pastís per celebrar que és diumenge

Giulietta Cafè – 655 620 005
Plaça Tetuàn, 4 – 08010 Barcelona

El règim de quotes lleteres que els ramaders del sector de llet tenien obligatòriament des de l’any 1986 desapareixeran el 2015 amb la nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC).

Davant d’aquesta greu pèrdua per als ramaders, xifrada en uns 150 milions d’euros aproximadament, ASAJA ha enviat una carta al ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, per a que prengui mesures al respecte.

En concret, l’organització agrària li diu en l’esmentada carta que “donat que al nostre país la quota és dels ramaders, li volem demanar que, igual que han fet altres membres de la Unió Europea (UE) com els Països Baixos, el valor de la quota lletera hauria de comptabilitzar-se com a pèrdues en la declaració de la renda, així la seva situació no seria tant greu”. Per afegir que aquesta petició “pot ser bona per als productors per a disminuir la seva carrega fiscal i recuperar una part del valor perdut”.

ASAJA ha informat a la conselleria d’Agricultura del contingut i l’enviament d’aquesta carta al ministre.

Barcelona, 19 de setembre de 2013

La publicació de la presidenta d’ASAJA “Una visió de 50 anys de la PAC. 20 anys de reformes” es va presentar a la Representació de la Comissió Europea a Espanya

El conseller i economista agrari a la Comissió Europea, Tomás García Azcárate, va dir durant la presentació del llibre de Rosa Pruna “Una visió de 50 anys de la PAC. 20 anys de reformes”, que ella era “una ramadera honesta i valenta” a la que coneixia de feia molts anys a Brussel·les i amb “qui no sempre hem compartit punts de vista”.

García Azcárate va ressaltar durant l’acte celebrat ahir a la Representació de la Comissió Europea a Espanya, a Madrid, el valor de la publicació presentada, ja que segons va dir si tiréssim d’hemeroteca “veuríem que la Rosa segueix dient i pensant el mateix ara que fa 20 anys, cosa que amb d’altres no podríem dir el mateix”.

El conseller a la Comissió Europea va assenyalar que a l’obra “hi ha, per un costat, el crit d’una dona davant de la incomprensió, i per l’altra, articles premonitoris del que està passant ara escrits fa 10 o 20 anys”.

Al mateix temps va explicar que “es tracta d’un llibre valent que ens permet recórrer la història de les Espanyes dels darrers anys”.

Per la seva part, el president d’ASAJA Nacional, Pedro Barato, va indicar que “aquest tipus de publicacions tenen molt de mèrit perquè recullen el treball que Rosa ha fet durant la seva vida”, i a més “els articles reflecteixen els canvis que s’han produït a l’agricultura i la ramaderia”.

Per Barato, Pruna ha estat una gran defensora de les dones rurals, però “a més de defensar els problemes de les dones ho ha fet també dels homes del camp”.

Rosa Pruna va dir que sempre havia estat “una europeista, però ara soc menys europeista i més escèptica”

Per afegir al respecte que “el primer dia, el 27 de juny de 1986, estava en el COPA i al escoltar el que es deia vaig veure les grans diferencies que hi havia entre països. Això em va convèncer de quedar-me perquè vaig comprovar que hi havia molta feina per fer encara”.

Rosa Pruna, que va reconèixer que “vaig ser molt crítica amb la primera reforma de la PAC el 1992 i ara n’estem pagant les conseqüències perquè van obligar a deixar de sembrar 4 milions d’hectàrees de cereals”, va comentar que “en aquesta darrera reforma hem d’anar tots a unes i la Comissió Europea pensar més en les nostres produccions”.

La presidenta d’ASAJA va agrair la seva presència als assistents a l’acte, entre els quals hi havia molts presidents provincials d’ASAJA i AMFAR, una representació catalana, representants del ministeri d’Agricultura, d’Agroseguro i Cajamar, entre altres.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, va presentar ahir a la tarda a la Representació de la Comissió i el Parlament Europeu a Barcelona el seu llibre “Visió dels 50 anys de la PAC. 20 anys de reformes”, un recull d’articles publicats en diversos mitjans de comunicació escrits, que surt coincidint amb el cinquantenari de la Política Agrària Comuna (PAC) i la reforma que es prepara per al període 2014-2020.

L’obertura de l’acte, que va comptar amb la presència de polítics i representants del sector, va anar a càrrec de la Secretaria General del Departament d’Agricultura, Maria Teresa Martí, i la presentació del llibre la va realitzar, Dimitri Barua, cap de Comunicació i Xarxes d’Informació de la Comissió Europea.

Ambdós van destacar la figura de la Rosa Pruna i el seu coneixement de les polítiques agràries europees tal com queda demostrat en la publicació on ja avançava fa anys coses i fets que s’han produït posteriorment.

El llibre detalla les reformes de la PAC des del 1992, la primera, que és la que ens ha portat a ser menys productius deixant amb guaret 3.800 milions d’hectàrees per satisfer el lliure comerç.

Pruna ha manifestat que “avui al 2012 paguem les conseqüències, Europa penalitza amb noves normatives a la seva agricultura i ramaderia, mentre els Estats Units primen la seva agricultura amb un augment del 80% de la Farm Bill, ja que és la seva font de riquesa i són conscients que les matèries primeres són molt importants per la seva creixent demanda mundial”.

Des d’ASAJA es presentaran esmenes durant el juny al Parlament Europeu per una PAC més productiva, menys burocràtica, i que no penalitzi les explotacions catalanes com fa la proposta actual de la Comissió Europea.

El llibre de Rosa Pruna compta amb la presentació del ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, i del conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, i el próleg del conseller a la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, Tomás García Azcárate.

L’organització agrària ha presentat mesures de liquiditat del principal sector exportador conjuntament amb Cajamar

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i el director de Negoci Agroalimentari de Cajamar Caja Rural a Catalunya, Ramón Vallespín, han anunciat aquest matí, en roda de premsa, mesures per donar liquiditat a les explotacions de porcí davant la nova normativa de benestar animal, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2013.

Pruna ha donat un missatge positiu, i ha dit que des de l’organització agrària “s’està treballant per evitar el tancament de les explotacions de menys de 250 truges, que representen aproximadament el 25% de les granges porcines a Catalunya”, i que són les més afectades per la nova normativa.

La presidenta d’ASAJA ha assenyalat que el porcí és el subsector agrari més important a casa nostra amb una exportació anual de 950.000 tones de carn de porc, xifra que representa el 68% de les exportacions espanyoles en aquest camp, per un valor de 2.000 milions d’euros “i volem seguir liderant-ho, que és el que no volen els països del Nord d’Europa”. Per afegir que “des de la pròpia Unió Europea s’ha indicat que les mesures de benestar animal suposen un encariment del 40% del cost de producció”.

Rosa Pruna ha indicat que “el nostre objectiu és que les explotacions que tenen previst tancar no ho facin i per això hem arribat a un acord amb Cajamar per a que els doni liquiditat per poder fer les obres d’ampliació i adequació necessàries”. Al respecte ha dit que “volem que no tanquin granges a Catalunya, que sigui un país productiu, perquè un país que no produeix és mort”.

La presidenta d’ASAJA té clar que la nova normativa “no millora el benestar dels animals, sinó al contrari, i tampoc dels ramaders, als quals se’ls posa cada vegada més traves. A part de l’increment de costos, i la reposició d’animals passaria del 40 al 58%”.

Per la seva part, Ramon Vallespín ha ressaltat el paper que Cajamar Caja Rural està jugant recolzant al sector agrari i finançant la modernització de les explotacions del subsector porcí.

Al respecte, cal destacar que l’entitat financera ha signat un acord amb ASAJA i properament farà un altre amb el Departament d’Agricultura per concedir crèdits tous.

L’organització professional agrària ASAJA ha mostrat la seva satisfacció per les dades facilitades per la Generalitat en les que s’assenyala que el sector agrícola i ramader català ha augmentat un 14% el nombre d’afiliats a la Seguretat Social agrària entre els anys 2000 i 2010, sent l’únic sector a casa nostra que té noves afiliacions.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que des de la seva organització es creu “oportú i necessari que en un moment de greu crisi econòmica i retallades que no retallen l’atur, puguem mostrar que el sector agrícola i ramader de Catalunya ha augmentat un 23% les exportacions”. El sectors que més han incrementat les exportacions són el de carn i derivats i el de begudes alcohòliques.

Per contra, les importacions segueixen sent altes, essent la més important les dels cereals lleguminoses i farratges.

Per aquest motiu, des d’ASAJA es fa una crida a l’Administració catalana “a potenciar i primar la producció d’un sector que fa anys que viu en una crisi de preus permanent, però que demostra tenir una gran estabilitat, cosa que no tenen altres sectors que reben grans ajuts (alguns d’ells desconeguts per la majoria de ciutadans i que ara han sortit a la llum pública), i altres han deslocalitzat les seves empreses i ens han deixat milers d’aturats”, ha afirmat Pruna.

Per últim, la presidenta d’ASAJA ha indicat que “la gent del camp som com les formigues, que no deixen de treballar mai, però que, al mateix temps, demanem una major atenció i suport per part de l’Administració com a generadores de riquesa i ocupació arreu del territori”.